Us imagineu com està? En d'altres entrades us hem parlat d'unes plantes amb autodefensa, us en recordeu? Doncs penseu que n'hi han moltes i que estan disposades a atacar a tot aquell que se n'apropi massa. És per això que s'ha d'anar amb cura, les seves afilades armes queden amagades i dissimulades fent-se molt difícil evitar-les. Però, això no és tot, a més ens trobem amb pendents, i aquest dia també amb humitat, que encara dificulten més els nostres moviments.
Tot i així, aconseguim baixar i anar descobrint una sèrie d'estructures per aquesta zona de les què mai havíem sentit a parlar.
El primer que veiem és un aqüeducte. L'aigua era conduïda des d'un nivell superior cap a una canal. El camí s'intueix, però hi ha una part que ha desaparegut. Per què hi volien una canal? Com que després l'aigua ja baixava per la riera sense cap mena de construcció, suposem que una mica amunt hi havia una zona que obligava a guiar l'aigua cap a la riera.
Tot baixant la riera, ens adonem de què hi ha un petit viaducte, baixet i d'un arc. És difícil distingir-lo, ens hem d'ajupir i hem d'aguditzar les nostres mirades ja que la nostra posició no facilita en absolut el descobriment.
Continuem baixant i en tornem a trobar un altre, de viaducte; aquest, una mica més gran. Molt a prop, un mur amb sortides d'aigua.
Ara arriba el plat fort, quan continuem baixant la riera, aquest cop per les restes d'un camí lateral, trobem un tercer viaducte, però aquest, de tres arcs. És gran, i encara que us sembli impossible de creure, és fa molt difícil descobrir-lo. S'ha camuflat de tal manera entre la vegetació que en mirar cap a on és només es veu "selva".
Trobem plantes no només pel davant i pel darrera, sinó també per sobre. Així que quan arribes, tot i estar molt a prop de la construcció, no la veus. Ara bé, si aguditzes la mirada, t'adones de la seva presència.
Per fer tot aquest recorregut sembla que només haguem d'estar quatre o cinc minuts, però no us enganyeu, les condicions de la riera no permeten moure's gaire ràpid i el temps passa volant. Així que després d'aquests petits descobriments, s'ha decidit tancar la sortida.
Però no ens podem anar sense preguntar-nos, per què volien els diferents viaductes. Suposem que per allà passaven diferents camins de passeig que travessaven la riera. Ara estan mig perduts tot i que hi ha parts que encara són transitables.
Sempre hem pensat que seria interessant tenir un petit plànol del que eren els jardins del casino! D'aquesta manera podríem veure les diferents fonts, les diferents zones tant dels jardins com dels boscos i, el que ens interessa en aquest moment, els camins que s'intercomunicaven permetent al visitant moure's per tot aquest territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada