Nosaltres la vam buscar amb ajut de la informació d'internet i la del llibre Camins d'aigua (Miquel Tormos i Rami).
No semblava difícil, hi havia gent que hi havia estat no feia gaire i, fins i tot, jubilats. Però quan vam començar a buscar-la, tot seguint les diferents instruccions, no trobàvem el camí.
Semblava tant fàcil des de casa...Però, allà, ho vèiem tot tan tancat que semblava impossible que hi haguessin arribat a la font no feia gaire (tot i que deien que el camí estava una mica malament). Això ens va fer pensar que poder no era per allà. Però llavors per on era?
Vam canviar la direcció i ens vam endinsar pels jardins del casino. Devia de ser espectacular, amb les seves escalinates, aquells túnels de les muntanyes russes, aquelles decoracions a l'entrada... I de cop i volta, quan ja pensàvem que ho teníem tot perdut va aparèixer.
No us penseu, en veure-la no vam sentir música. Però allò era monumental. Semblava mentida que pogués estar tan amagada i protegida per aquelles plantes tan antipàtiques i plenes de punxes. Però us podem assegurar que hi era i que si seguiu el camí no us punxareu.
La descripció que trobareu a internet, és la de la font pròpiament dita i afegeixen que hi ha un pou molt a prop (com a molts llocs del casino, per cert). Però, què en sabeu de l'àrea de la font?
La font està en una cova artificial amb algun banc i la mina. L'àrea de la font és una esplanada, bastant gran, amb uns murs de contenció molt alts a totes dues bandes i que van baixant a mesura que ens allunyem de la font. La part oposada a la font és oberta, amb vistes al torrent, però amb algun arbre, i degut a la vegetació, actualment no es poden apreciar les vistes.
Podem dir que la font està en un lloc fresc i humit, però no sabem com era de tranquil·la. Penseu que a prop hi passaven les muntanyes russes (scenic railway) i també estava el llac on anaven a parar les barques del Water Chute.
Per altra banda, també sabem que era l'única font del complex amb aigua sulfurosa, d'aquí el nom. Si mireu la pedra veureu els efectes de l'aigua sulfurosa, també se'n veuen a l'estructura de sota el llac.Nosaltres la vam trobar molt tranquil·la. Donava la sensació de que ningú hi passés. La font és seca, fa temps que no hi cau una gota. Per l'esplanada hi ha branques, troncs per terra, però en comparació amb la resta dels jardins està prou bé.
Sabem que la font existeix des d'abans del casino, quan es va fer l'hotel ja existia. Però, era com ara o la van transformar?. Després d'anar-hi pensem que la podien haver modificat quan van fer l'hotel, o després, amb la construcció del casino i les seves atraccions.
El que ens ho fa pensar és: aquell aspecte monumental amb aquella cova de tres arcs com ficada a la muntanya i les pedres ornamentant-la (recorda molt la font de la ciutadella,1882), la ubicació del llac a sobre, no gaire lluny, i aquells enormes murs de contenció.
Així que vam començar la sortida amb un interrogant i en acabar ens van sorgir molts més dubtes. Serà veritat que ja no queden secrets per descobrir sobre el casino?
