La font dels forestals?

Passejant pels voltants de la font groga decidim buscar la font dels forestals, una font desapareguda?



Aiguaneix a la riera

Fa un temps, una mica amunt del marge dret i a l'altre costat del camí, hi havia un dipòsit amb una canal. Avui no el trobem. Com pot ser que hagi desaparegut? Poder no l'hem buscat al lloc! Però de fet recordem la canal de fa uns 12 anys.

Una mica riera amunt d'on havia d'estar la font trobem uns murs de pedra seca. El seu emplaçament fa sospitar que eren esplanades de cultiu o poder d'aquell projecte de jardí botànic? Havent-hi cultius, o plantes d'altres llocs, es fa comprensible la presència d'un dipòsit d'aigua.

Després, voltant per la riera hem observat la vegetació. Hem vist alguna planta al·lòctona com plàtans o castanyers. Possiblement herència d'aquell projecte de parc. Després, seguint la riera seca i dirigint-nos cap a aquell so d'aigua, que tant agrada quan es passeja pels voltants, hem trobat un aiguaneix. On la riera fa un esglaó, es pot veure la part de dalt seca, i la part baixa amb un munt d'aigua en moviment.

Serà la font? És una font nova? Però, també hi ha una altra possibilitat, que tot i ser la font dels forestals aquest any, que ha plogut molt, la podem gaudir; mentre que poder en els últims anys, amb la poca pluja, la font hagués estat seca.

Tot descobrint una riera

Entrem al casino i anem cap a una riera. Decidim baixar-la.

Us imagineu com està? En d'altres entrades us hem parlat d'unes plantes amb autodefensa, us en recordeu? Doncs penseu que n'hi han moltes i que estan disposades a atacar a tot aquell que se n'apropi massa. És per això que s'ha d'anar amb cura, les seves afilades armes queden amagades i dissimulades fent-se molt difícil evitar-les. Però, això no és tot, a més ens trobem amb pendents, i aquest dia també amb humitat, que encara dificulten més els nostres moviments.

Tot i així, aconseguim baixar i anar descobrint una sèrie d'estructures per aquesta zona de les què mai havíem sentit a parlar.

 

El primer que veiem és un aqüeducte. L'aigua era conduïda des d'un nivell superior cap a una canal. El camí s'intueix, però hi ha una part que ha desaparegut. Per què hi volien una canal? Com que després l'aigua ja baixava per la riera sense cap mena de construcció, suposem que una mica amunt hi havia una zona que obligava a guiar l'aigua cap a la riera.

Tot baixant la riera, ens adonem de què hi ha un petit viaducte, baixet i d'un arc. És difícil distingir-lo, ens hem d'ajupir i hem d'aguditzar les nostres mirades ja que la nostra posició no facilita en absolut el descobriment.

Continuem baixant i en tornem a trobar un altre, de viaducte; aquest, una mica més gran. Molt a prop, un mur amb sortides d'aigua.

Ara arriba el plat fort, quan continuem baixant la riera, aquest cop per les restes d'un camí lateral, trobem un tercer viaducte, però aquest, de tres arcs. És gran, i encara que us sembli impossible de creure, és fa molt difícil descobrir-lo. S'ha camuflat de tal manera entre la vegetació que en mirar cap a on és només es veu "selva".

Trobem plantes no només pel davant i pel darrera, sinó també per sobre. Així que quan arribes, tot i estar molt a prop de la construcció, no la veus. Ara bé, si aguditzes la mirada, t'adones de la seva presència.

Per fer tot aquest recorregut sembla que només haguem d'estar quatre o cinc minuts, però no us enganyeu, les condicions de la riera no permeten moure's gaire ràpid i el temps passa volant. Així que després d'aquests petits descobriments, s'ha decidit tancar la sortida.

Però no ens podem anar sense preguntar-nos, per què volien els diferents viaductes. Suposem que per allà passaven diferents camins de passeig que travessaven la riera. Ara estan mig perduts tot i que hi ha parts que encara són transitables.

Sempre hem pensat que seria interessant tenir un petit plànol del que eren els jardins del casino! D'aquesta manera podríem veure les diferents fonts, les diferents zones tant dels jardins com dels boscos i, el que ens interessa en aquest moment, els camins que s'intercomunicaven permetent al visitant moure's per tot aquest territori.

Aqüeducte?

Habitualment, quan sentim aqüeducte el primer que ens passa pel cap, és un pont per conduir l’aigua d’un lloc a un altre. És més, jo diria que el que veiem és una construcció com l'aqüeducte de Tarragona o el de Segòvia.

Però, podríem dir que és sinònim de pont amb molts arcs? Qualsevol pont amb arcs és un aqüeducte?



Viaducte o aqüeducte de Can Ribas?

Es sent per Collserola, es llegeix en diferents blocs, es veu en diferents vídeos de la web... que s'anomena un aqüeducte per les terres de Can Ribas. Però, nosaltres, que hem estat donant voltes per la zona, us podem ben assegurar que no l'hem trobat. El que sí hem vist, és el que nosaltres diem viaducte.

 

Viaducte de Can Ribas

Estem equivocats? La veritat, l'amplitud del pont és excessiva per ser un canal d'aigua. Si allò és un aqüeducte, el senyor Ribas devia de tenir molta por a quedar-se sec. O era a l’inrevés, que l’aqüeducte li ajudava a treure l’aigua dels seus terrenys quan queia una tempesta?

 

No us penseu, aquest "error" no és només dels passejants, amants de la muntanya, ciclistes... sinó que també es veu en algun mapa antic, com en el de Collserola de l'Alpina de l'any 1994, tot i que en edicions recents ja es veu el nom de viaducte.

Situació del viaducte (ICC)

Si no hi hagués cap rectificació, podríem pensar que a més del camí el pont tenia un pas d'aigua, per exemple la que venia d'un dipòsit de l'altre costat, just a sobre del que diuen la font de Joan Carles. Aquesta seria una altra possibilitat, però, voleu dir que aquest conducte seria tant important com per considerar la construcció un aqüeducte?

 

Per altra banda, les nostres cerques d'un aqüeducte van ser profitoses. Ara bé, el vam trobar fora de les terres d'en Ribas, a la riera de Sant Medir i molt a prop de la font de Can Jané. Per allà, hi ha un corriol, per on passa un PRC, que ens hi porta. Però, encara que pensem que molts seguint el petit recorregut han travessat la riera per la construcció, pocs són conscients del què han trepitjat.

Així que, passa desapercebut! Però, ha estat sempre tant discret? Bé, no creiem que ho fos pels que l’utilitzaven. En els seus temps devia de tenir una missió molt important, la d’ajudar a regar els camps, i per tant, a mantenir el cultiu no només viu sinó també amb bona producció. Encara que la zona és molt humida, a l’estiu, sobretot, li devia anar bé una mica d’aigua suplementària.

Tot i així, pensem que per a què fos útil amb el pont no en tenien prou. D’on recollien l’aigua? Com l'ajuntaven per què pogués passar per la construcció? Cap a on anava un cop passava per l’aqüeducte? Com la distribuïen?

Hem estat buscant respostes, però, sobre el terreny no n’hem trobat cap que pugui aclarir els nostres dubtes. Això sí, si hi aneu, i us fixeu, podreu veure el canaló per on passava l’aigua i inclús podreu endevinar la direcció que prenia. Per cert, contrària al que pensaríeu que fa sense conèixer el terreny.

Nosaltres diríem que havia d'anar des de la font de can Jané fins als camps. Però la topografia del terreny i el sentit de l'aqüeducte ens donen una resposta completament contrària. Això ens fa intuir que hi havia un altre origen d'aigua, bé fos una altra font, un safareig...

Situació de l'aqüeducte (ICC)

Aquests pensaments s'han traduït en una sortida que passava per totes dugues construccions, el viaducte de Can Ribas i l'aqüeducte de la Vall de Gausac. D'aquesta manera podíem no només veure similituds i diferències entre els dos, sinó també assegurar-nos de què un d'ells no és un aqüeducte.

 

La Font de San Antonio

Portàvem tant de temps buscant aquesta font... Per sort no era un nyap, més bé tot al contrari, tenia el seu encant. Per fi la trobàvem! Algú, fins i tot, en veure-la, va sentir música (música triomfal).

Estàvem fent camí pel marge dret del torrent de la Rabassada, quan de sobte vam veure la font: allà avall, en la foscor, entre branques i fulles. En estudiar la zona, ens van entrar ganes de transformar-nos en cabres. Sí, sí, ho heu entès bé, he dit cabres. Però, no va ser possible i vam haver de baixar fins al torrent fent equilibris.

Un cop a prop de la font, va ser observada per tots els costats. Després ens vam interessar per la part més alta de la riera, per la zona de la font i també el que semblava un camí molt ample que sortia de la riera, una mica més avall de la font i pel costat esquerre.

Heu vist la font? El primer que es veu és la capelleta on en els seus temps devia estar el Sant i la part exterior de la qual està recoberta de molsa.

Per les característiques de la construcció pensem que és de principis del segle XX. Està feta amb pedres grans, de la zona, i això, juntament amb la seva forma, li dóna uns trets particulars.

Si us fixeu, la seva forma irregular amb entrants i sortints, fa la impressió de què segueix una mica la silueta del Sant. Dins la construcció de pedra podem veure dos esglaons, del més alt dels quals sobresurt un ferro que segurament subjectava la figura de Sant Antoni. El curiós del cas, és que quan es mira amb un angle determinat, un es pot arribar a imaginar el Sant.

A sota, gairebé a ran de terra, es pot veure el forat per on brollava l'aigua. Tot i que actualment en vessa una mica, només es veu la boca mullada i un toll al terra. Una mica riera amunt del broc, seguint la línia del mur de la construcció, i seguint amb angle obert a la part del davant, hi ha unes pedres baixes que marquen la zona de la font i la protegeixen una mica de les aigües del torrent.

Però, van modificar l'àrea de la font de Sant Antoni com ho van fer a les altres fonts del casino? Si seguim torrent amunt, ho fem amb una mica de dificultat ja que hi ha molta branca caiguda, veiem per una banda que el torrent és molt més estret però, també, que té bastants esglaons naturals.

Per sota de la font i una mica torrent avall hi ha un petit desnivell amb pedra, de mig metre d'alçada aproximadament, i que sembla natural. A més es veu un filet d'aigua caient entre les pedres.

Una mica més avall del torrent, podem veure una preciosa col·lecció de bardisses barrant-nos el pas. Sí, sí, n'havíem trobat alguna però, tant les que es trobaven a la part alta del torrent com les que després trobaríem al camí de més avall de la font eren seques.

Aquestes, en canvi, estaven totes verdes i "boniques". No ho vam voler comprovar, però segur que estaven rabiüdes! Vam pensar que poder amagaven més esglaons. Però, es fa molt difícil imaginar, ja no diem veure, el torrent amb aquell munt de massa vegetal feréstega i amenaçadora.

També, si comparem els desnivell amb el del bosc dels voltants, veiem que n'és exagerat tant a la zona de la font, com a la part d'abans com a la de després, sobretot a la vessant dreta.

D'altra banda, una altra possible intervenció seria la construcció de murs de pedra. De fet, sí que es poden trobar, per exemple, al torrent, una mica més amunt de la font, trobem uns petits murs en forma d'ela, però poca cosa i més rústics en comparació amb els de la font Sulfurosa.


També s'havia facilitat l'accés a la font amb camins de passeig. Un d'ells es troba a l'alçada del petit salt de sota la font abans comentat i pensem que, degut a la seva amplitud, també podria ser una àrea per la fontada. La zona, amb mur de pedra seca, queda una mica més alta que el torrent però molt a prop de la font. Actualment, tot i que es poden fer malabarismes per moure's una mica pel primer tros, arriba un moment que es converteix en impenetrable.

Hi ha un altre camí una mica més amunt de la font. L'hem seguit una mica, tot i que esdevé impracticable. En investigar-lo, hem vist que molt a prop de la font, i sota del llac del water Chute, hi havia una altra àrea, pensem que per fer fontades. La zona, també pròxima a la font sulfurosa, sembla que estava comunicada amb les dues fonts.

Tenint en compte, per una banda que tant per sobre com per sota de la font es veuen petits esglaons i que a la zona de la font no n'hi ha cap, de fet el terreny en aquesta part és bastant regular; i per altra banda que la zona del torrent on està la font és més ampla que la resta; no descartem que podrien haver eixamplat i anivellat l'àrea de la font.
Pel que fa a la possible reconducció de l'aigua per evitar l'erosió, existent a les altres fonts, no n'hem trobat proves. Al principi vam pensar que poder el que es diu la font d'en Jordi, era la boca de sortida d'una galeria, però...això era terreny del casino?

 

Era possible i, sobretot, efectiu reconduir l'aigua, tenint en compte la diferència d'alçada entre el bosc i el torrent? No caldrien un munt de boques per recollir l'aigua del bosc?

Seria possible que només reconduïssin l'aigua del torrent? Si era així actualment deu estar tapat ja que per una banda no n'hem pogut trobar la boca d'entrada i per l'altra, hem vist que circula aigua pel torrent.

En fi, la font de San Antonio pot semblar una simple font que es troba a una zona on el torrent s'eixampla una mica. Però, no penseu que s'ha pogut preparar el torrent per a què pugui acollir els visitants d'alta categoria del casino?

La font del Fons del Torrent

La font del fons del torrent és molt discreta, de fet, i com ja us hem comentat vam trigar una mica en adonar-nos de que estàvem a l'àrea de la font. No és gaire monumental, i estava una mica amagada i callada. La seva forma era de capelleta (segons les pàgines web consultades) i la seva decoració era a base de formigó amb grava.

Aquesta decoració no era el primer lloc on la vèiem, és més, pensem que agradava molt ja que hi ha molts elements del casino amb aquesta decoració com les escales que van de la font de la Rabassada al casino, el broc baix de la font de la Rabassada o els arcs de la font sulfurosa. El fet de que la font estigués seca i que fos petita va ajudar a que no la veiéssim al primer cop d'ull.

Segons la nostra opinió, l'àrea havia estat modificada. La riera no era més ampla a la zona, sinó que s'havia modificat per poder crear un lloc còmode pels visitants. A més, l'aigua que circulava per la riera, i també la de la font, quan en rajava, devien haver-les soterrat i les feien sortir una mica més avall de la font.



Ampit del mirador de la font

El terra, que s'havia pujat amb el temps per la sedimentació, amagava un mirador típic de l'època. Es podia esbrinar un petit ampit on la gent es recolzava per observar la riera i les poblacions properes. Per sota estava el que pensem que era la sortida de la canalització d'aigües de la riera. Una mica més avall, i aprofitant-se d'aquest valuós regal, hi ha un castanyer que s'ha fet, segons el nostre parer, gegant.




Galeria de sortida d'aigües

A l'àrea hi havia un peu de pedra que devia ser el suport d'una taula, un safareig i un cercle limitat amb totxos que no sabem per què el podien utilitzar.

Com ja us hem comentat la font, que es trobava a la part esquerra de la riera, era una construcció molt més senzilla que la Sulfurosa. Tot i així, la zona ens ha agradat molt i la seva vegetació, tot i que ara ha envaït la zona, és més variada.

Com a apartat especial de la vegetació destacaríem els castanyers. Tindran els seus orígens en un arbre plantat, com per exemple el de sota de l'àrea de la font, o en una castanya oblidada? El que us podem ben assegurar és que no formen part de la vegetació de la zona, tot i que com hem comprovat, s'han naturalitzat tant al torrent com als voltants.

Actualment, la zona és molt maca a la tardor! Imagineu-vos, no només destaquen les coloracions de les fulles de tardor dels castanyers, sinó també les dels roures...Però, penseu que en aquella època tenia sentit una font de tardor? El casino al començament només obria a l'estiu! Ara bé, les fonts ja estaven abans i a més, els jardins eren oberts i es podia anar sempre que es volgués.

Però vol dir això que només valia la pena anar a la tardor per les diferents coloracions? No, a l'estiu, igual que la font sulfurosa, devia ser una font fresca. Penseu que l'alzinar fa molta ombra i la riera aporta frescor!

Serà aquesta la font que deien "de los robles"? No ho sabem, ja que no hi ha cap rètol amb el nom. El fet de que hi hagin roures a ambdós costats de la riera, no és prou prova per afirmar-ho. Poder hi ha més fonts per la zona, que encara no coneixem!

Per tant, ens quedem amb l'interrogant. Serà difícil esbrinar-ho, però no impossible, esperem!